T'ESPEREM ENFRONT DE LA SECRETARIA AUTONÒMICA DE LA DEPENDÈNCIA (C/ COLON, 80) PER A LA " MARXA TARONJA"
Perquè fa 3 anys que va entrar en vigor la Llei d'Autonomia Personal i Dependència i els responsables de la Conselleria ( Camps, Cotino i Angèlica Such) seguixen sense resoldre expedients del 2007.
Perquè continuen deteriorant el Sistema Públic, privatitzant la gestió i els servicis (AVAPSA), abaixant la qualitat i l'atenció als ciutadans,
desinformant i NEGANT EL DRET que la Llei atorga als valencians.
T'ESPEREM EN LA " MARXA TARONJA" perquè és un DRET i NO CARITAT.
A Alzira estem organitzant que isquen
autobusos adaptats, per tal de facilitar el viatge als dependents i les seues famílies.
Podeu posar-se en contacte amb EVA AL TEL. 679679971 per tal d'informar-vos i reservar lloc al Bus.
També podeu posar-vos en contacte per col·laborar en la Plataforma de La Ribera i que la vostra associació s'adherisca.
Ja fa sis mesos des que el passat 7 de maig ens vam concentrar davant l'Ajuntament d'Alzira per recordar i homenatjar les persones dependents que havien mort sense que se'ls reconeguera el dret que la Llei els atorgava. D'aleshores ençà hem tingut la manifestació de València, presentacions, jornades, moltes reunions, telefonades, visites, cartes...
I tot açò, per a què? Només per explicar a la comarca de La Ribera el dret a rebre ajudes i serveis que la Llei espanyola atorga a les persones dependents, les que no poden valdre’s per elles mateix. Serveis i ajudes que s’han de concedir una vegada es determina quines són les seues necessitats. Per informar i recolzar a les persones dependents i les seues famílies sobre els camins que poden prendre’s per defensar els seus drets. I per exigir a les autoritats autonòmiques valencianes que posen en pràctica el que la Llei marca i que busquen els diners i posen els recursos necessaris per satisfer les necessitats de la població dependent.
En aquestos mesos hi ha un bon grapat d'associacions i alguns Ajuntaments que s'han adherit a la Plataforma. Hi ha molta tasca per davant, perquè moltes persones dependents encara no tenen el que la Llei els dóna per dret, i els governants valencians tenen coses més importants en que gastar-se els diners...
I és curios com algunes associacions comarcals i locals que haurien d'estar, almenys, informant i assessorant els seus socis sobre els drets que els dóna la nova Llei, ajudant-los en entendre els documents que reben de la Conselleria i, si cal, ajudant-los també a l'hora de fer les oportunes reclamacions, estiguen al marge de tot açò, com si no tinguera que veure amb la seua gent o les seues obligacions.
Altra cosa és adherir-se a la Plataforma de La Ribera en Defensa de la Llei de Dependència. Açò és una decisió que cada Junta Directiva ha de prendre, sospesant els punts a favor i en contra, el que poden guanyar i perdre. Però les persones dependents associades i les seues famílies no tenen gens de culpa i haurien de ser atesos com cal.
Hola! Soc Vicen, la mare d’Andrea i de Cristina. Les dos són grans dependents amb necessitat d’atenció les 24 hores del dia.
Les persones que em coneixen saben que soc una persona lluitadora en tot allò que tinga que veure amb el benestar de les meues filles.
Un dia, mirant la televisió, vaig escoltar una notícia que em va encendre una llumeneta, que per a mi fou tan gran com les que hi ha en un camp de futbol: havia entrat en vigor una llei que beneficiaria a moltíssimes persones, grans i menudes, i a totes aquelles que necessiten ajuda d’alguna persona per a desenvolupar les tasques bàsiques de la vida diària.
Vaig pensar “Vicen, això és bo per a les teues filles”. I de seguida em vaig posar en contacte amb els Serveis Socials.
Van haver uns mesos que ningú sabia res de la Llei però, per fi, van arribar les primeres sol·licituds. Entre papers cap ací i cap enllà, valoracions i reclamacions a la Conselleria de Benestar Social i al Síndic de Greuges va passar any i mig llarg quan vaig rebre la resolució on aprovaven la prestació de cura en l’entorn familiar i una atenció de 8 hores al dia.
Ara arriba l’hora que Andrea necessita un altre servei, un Centre Ocupacional. I com a gran dependent té dret a tindre els serveis que necessite. Ací entren les incompatibilitats dels serveis que el Govern Valencià ha acordat. Perquè així estalvia molts diners. Tot al contrari, a la resta de comunitats.
En l’aplicació de la Llei de Dependència i Autonomia Personal hi ha un article que diu que la llei serà igual per a tots, visquen on visquen, en qualsevol comunitat dins del territori espanyol. Però el Govern Valencià no ha llegit aqueix article. Jo em pregunte si és que els dependents de la Comunitat Valenciana no són espanyols.
Bé, després de veure el que el Govern Valencià està fent amb els nostres dependents, on veia aquella llum tan gran com la d’un cap de futbol que us deia al principi, ara veig la flameta d’un ciri a punt d’apagar-se.
I perquè això no ocórrega us anime a que ens unim tots per a lluitar contra el Govern Valencià perquè complisca com cal el que diu la Llei de Dependència i Autonomia Personal, el més aviat possible. És a dir, ja. Com indica la llei i no com ells volen. I així els nostres dependents tindran una vida més digna.
A l'acte celebrat el dia 31 d'octubre, vespra de Tots Sants
al Cementeri d'Alzira,
en record de les persones dependents que moriren sense que la Generalitat Valenciana els reconeguera els seus drets,
en deixar una corona de flors
es llegí aquest text:
ODA FÚNEBRE A LES PERSONES QUE MORIREN SENSE GAUDIR DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA
Esteu descansant en pau
vos heu adormit per sempre
però els vostres somnis
romanen en nosaltres, els vivents.
En els darrers dies de les vostres vides
una llei, un dret
van il·luminar els vostres ulls,
i per les vostres famílies,
vos feien somriure il·lusionats
perquè serien millors els dies.
Un dret intocable,
el de la vostra autonomia
i la vostra dependència a ser atesa.
Tota la vida treballant
a millorar les vostres vides,
era un dret de justícia.
Però tancàreu abans els ulls
que vau veure aconseguit el PIA
Abans vos cansareu d’esperar
que vau gaudir d'autonomia
personal i familiar de cada dia.
Vos van sepultar, buròcrates,
amb muntanyes de papers ja en vida.
Vos van enredar amb trucades
de telèfon no contestades.
Vos varen imposar el silenci
com a resposta legal negativa.
Volen utilitzar la vostra absència
com si de conformisme fora
a la feina mal feta.
No és així, la Plataforma
no vol utilitzar les vostres morts
amb demagògia d’ignomínia.
Volem exigir el vostre dret
de forma retroactiva
per ajudar les famílies
que van ser la vostra total autonomia.
Posem flors en corona
on altres posen oblit i desmemoria.
Posem unió solidària
on altres posen pesada burocràcia.
Posem acció ciutadana
on altres posen gestió interessada.
On altres ens diguen mentides,
posem record, oració i poesia.
Descanseu en pau,
fruiu d’eterna autonomia,
que ací, la Plataforma de la Ribera,
humana i solidària,
exigirà el vostre dret
que és el de tots els qui viuen amb dependència.
Una llei, un dret
van il·luminar els vostres últims dies.
Abans vau tancar els ulls
que poguéreu fruir cada dia.
Volen soterrar el vostre silenci
i nosaltres refrescar-los la memòria.
Volen tranquil·litzar la injustícia
i nosaltres exigir amb energia
que totes les persones amb dependència
fruisquen d'autonomia
sense incompatibilitats,
sense silencis negatius,
sense "copagos" de vergonya.
La plataforma en defensa de la llei de la dependència
COMUNICADO DE PRENSA
DE LA REUNIÓN MANTENIDA EN LA CONSELLERÍA DE BIENESTAR SOCIAL
CON LA CONSELLERA SRA. DÑA. ANGÉLICA SUCH
EN EL DÍA DE HOY, 27 DE OCTUBRE DE 2009, A LAS 13:00 HORAS
Las “Plataformas de la ComunidadValenciana en Defensa de la Ley 39/2006 de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia”, se han reunido a las 13:00 horas del día de la fecha, en la Conselleria de Bienestar Social con su titular,la consellera Sra. Dña.Angélica Such.
Las plataformas han expuesto las deficiencias, según ellas, en la aplicación de esta ley en nuestra comunidad.
1º.- Ante la demanda de que las solicitudes presentadas en 2007 queden resueltas antes de dos meses (final de 2009), la consellera no se comprometea su resolución pero sí a estudiar el porqué delretraso y hasta dónde van a poder llegar, y en el plazo de 15 dias comunicarlo a las Plataformas.
2º.- Se le solicita que una vez recibida la resolución delPIA, con la prestacióncorrespondiente, se haga efectiva en el plazo máximo de un mes. Sobre este punto dice que lo estudiaráy dará una respuesta.
3º.- Se le ha pedido una regulación y desarrollo de la figura del asistente personal, urgente para grandes dependientes. No se compromete a su resolución pero también dará una respuesta en 15 dias.
4º.- Respecto a la petición de la retirada del decreto del régimen de incompatibilidades, la consellera no tiene voluntad de retirarlo , aludiendo que lo que hay que hacer es llegar donde no hay ningún recurso y no pensar en un segundo antes de resolver los anteriores situaciones. Según ella hay que priorizar objetivos y recursos. Sí se compromete a que existen clausulas de flexibilización que atiendan a situaciones concretas.
5º.- Le pedimos la retroactividad con arreglo a Ley incluyendo a las personas fallecidas. Ella considera respecto a este tema que debe haber un criterio homogéneo a nivel nacional y que hay que esperara la decisión del Consejo Interterritorial.
6º.- Se solicita la descentralización y las resoluciones de los expedientes en las delegaciones territoriales provinciales de Bienestar Social. La consellera comenta que no hay suficientes recursos para llevarlo a cabo.
7º.- Respecto a la Salud Mental , aunque la plataforma considera debía de estar dentro del sistema general de salud con todos sus efectos sanitarios, considera que mientras que esté adscrito a Bienestar Social se dispondrá de recursos para atender a este colectivo. La consellera plantea que está planificada su ampliación y se compromete a facilitar todas las cifras y datos de los recursos en próximas reuniones. A pesar de ello le manifestamos la absoluta carencia de plazas en especial públicas.
Por último se juzga críticamente el borrador del proyecto del Bono para Enfermedades Mentales (BONEM). La consellera nos remite a reuniones posteriores parasu modificación, si cabe.
Se termina la reunión expresando por parte de las Plataformas la opinión de que es una vergüenza que para que se aplique la Ley de Dependencia tengamos que recurrir a los tribunales de justicia.
Des que es va aprovar la Llei de la Dependència han hagut moltes persones que han mort, sense que els foren reconeguts els drets que, com a dependents, tenien.
Segons els càlculs dels especialistes pot ser que al País Valencià hi haja unes 13.000 persones que no podran fruir dels beneficis de la llei, perquè la Generalitat Valenciana s'ho ha arreglat de manera per a fer-los el procés ben llarg i que es moriren abans.
Per tal de tindre'ls en el record i, amb el seu record, protestar una vegada més contra la injustícia que els nostres governants valencians han fet amb elles i ells, el pròxim DISSABTE 31 D'OCTUBRE, vespra de TOTS SANTS,a les 5 de la vesprada, la Plataforma de la Ribera els deixarem com a homenatge una corona de flors al Cementeri d'Alzira.
Que descansen en pau, la pau que no els han volgut donar els governants valencians ni a ells ni a les seues famílies.
Dissabte dia 24 d'octubre presentarem a Vilanova de Castelló la Plataforma de La Ribera en defensa de la Llei de Dependència. Serà a l'edifici l'Obrera, C/Major, 6
A mes de la presentació de la Plataforma hi haurà una explicació de la Llei, dels drets que dona i de la situació actual al País Valencia.
Participaran membres de la Plataforma de La Ribera, tècnics de la Plataforma de Valencia i de l'Ajuntament i persones dependents, familiars i col·laboradores.
La Conselleria de Benestar Social, con Angélica Such al frente, lo tiene todo «atado y bien atado» para ningunear hasta la saciedad a todos los dependientes. ¡País! Ayeisa Méndez y su familia habrán de esperar, una vez más, a que les quieran dar lo que por Ley les pertenece.
Esta mañana y tras la intervención, en primer lugar, del abogado de la Consellería de Bienestar Social quien ha determinado apoyándose en no recuerdo que artículos de que Ley autonómica, ha declarado que el tribunal de Alicante no es competente en este caso, por lo que pretendía derivarlo al Contencioso-administrativo o Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana. A renglón seguido y apoyándose en otros artículos que la propia Consellería había determinado, el abogado defensor ha venido en demostrar que si que es competencia del Contencioso-administrativo de Alicante, supuesto que aquí también existe Sede del Consell Valenciano y tiene competencias para descentralizar la justicia, por lo que según todos los indicios legales no debe salir para evitar el penoso peregrinaje de los afectados. Tras las dos intervenciones y sus correspondientes rectificaciones y/o reafirmaciones, la juez ha determinado suspender el juicio mientras deriva hacia la fiscalía para que determine si este tribunal es competente o no para juzgar el caso. La juez se ha dirigido al demandante, padre de la mujer afectada por una parálisis cerebral con un 85%, por si quería aportar alguna opinión y éste, le ha respondido que no entendía nada. Que si en la ciudad de Alicante existe una sede del Gobierno Valenciano, con iguales competencias ¿por qué razón pretenden llevar a Valencia la celebración de un juicio que lo único que se busca es demorar «sine die» la resolución de un caso que en algún momento habrán de afrontar. La sala que abarrotada de personas con y sin diversidad funcional escuchaba todo el proceso, finalmente demostró su decepción y, como nos ha salido un día lluvioso, algunos paraguas repiqueteaban discretamente sobre el parqué en señal de tongo. ¡Lo que cambian las cosas! Si la juez, ante los razonamientos de la defensa que, por otra parte se ajustaban a la ley emanada por el propio gobierno valenciano, se hubiese declarado competente, el juicio hubiera avanzado y ahora -probablemente- tendríamos sentencia que a posteriori el Consell habría recurrido, o no, pero ya este recurso hubiera precipitado un resolución definitiva. Al lavarse las manos, lo único que ha provocado es el alargamiento del proceso todo el tiempo que nadie desea, pues la consulta al fiscal podría demorarse meses, luego según lo que determinara, podría durar años y así todos os imaginaréis lo que pretenden y que no es otra cosa que ahorrarse anualmente y por cada dependiente, algo más de, entre 8.000 o 12.000 euros. Por supuesto que, infinitamente menos dinero que el que nos han escamoteado con el caso Gürtel.
Ya hemos realizado unas cuantas reuniones de la Plataforma de la Ribera por la Ley de la Dependencia y en todas ellas se han tratado las prioridades que las familias y las asociaciones de personas dependientes manifiestan como más urgentes y que no están teniendo respuesta por parte de la Consellería con la rapidez que se merecen los problemas y que la Ley exige como derecho de las personas que han sido o esperan ser valoradas.
La primera necesidad es la oferta de plazas de Centro de día para personas con discapacidad que necesitan ser atendidos por profesionales ya que las familias creen que es el mejor recurso para sus familiares, además de que así la familia podría tener unas cuantas horas de respiro para atender otras necesidades de la casa.
La segunda prioridad es la de nombrar a un familiar o conocido de confianza como asistente personal del dependiente ya que la familia y el interesado/a prefieren este servicio antes que el ingreso en una residencia. Tardan las valoraciones en llegar, se alargan los trámites durante meses, se multiplican los papeles y todo porque existe un interés interesado en llenar primero las plazas de residencia de la tercera edad, que son carísimas, aún vacías ya que se construyeron más plazas de las que hacían falta como negocio privado antes que como respuesta a las verdaderas necesidades de las personas.
La tercera reivindicación de las familias es que se reconozca como compatibles la asistencia a una plaza de centro de día con la ayuda a domicilio o con la asistencia personal durante el resto de horas que no está en el centro como apoyo a las actividades reconocidas en el plan individual de la persona dependiente. De lo contrario les obligamos a la marginación de la vida social y ciudadana y a retirarse tan pronto como las gallinas.
Y la cuarta exigencia es que se cumpla la retroactividad del derecho que tiene la persona a la atención desde la fecha de su solicitud, porque no tiene ninguna culpa que la Consellería sea tan lenta y por lo tanto que le reconozca una ayuda económica porque no creo que nadie dude que ha sido la familia la que ha cuidado durante todas las horas y todos los días de una persona con parálisis cerebral, por ejemplo.
Y como muchos dependientes no han podido disfrutar de este derecho porque antes se han muerto que se les ha reconocido, y no creo que en el cielo o donde estén les haga mucha falta pero sí a sus familias, pedimos una ayuda económica para sus familias desde el día que la solicitaron hasta el día que nos dejaron. Nosotros queremos el día 31 de Octubre, sábado, a las 5 de la tarde, depositar una corona de flores en la Capilla del Cementerio de Alzira en memoria de todas aquellas personas que fallecieron sin haberles sido reconocido el derecho a la Autonomía Personal y la Atención a la Dependencia. LA PLATAFORMA DE LA RIBERA POR LA DEPENDENCIA EXIGIRÁ SIEMPRE ESTE DERECHO.
El pròxim DIJOUS dia 1 d'OCTUBRE, a les 6 de la vesprada, a la seu de CCOO d'Alzira, tindrà lloc la reunió de la PLATAFORMA DE LA RIBERA, amb el següent
ORDRE DEL DIA:
Adhesions a la Plataforma
Gestions realitzades
Programa d'activitats
Intervenció d'Antonio Torres, diputat autonòmic del PSOE, en relació a la situació actual de la Llei de Dependència.
Precs i suggeriments
dijous, 10 de setembre del 2009
El pròxim DIMECRES dia 16 de setembre., a les 6 de la vesprada, a la seu de la UGT a Alzira, està convocada la pròxima reunió de la Plataforma de la Ribera en defensa de la Llei de Dependència.
Ordre del Dia:
- Novetats de la Plataforma - Gestions realitzades amb les Associacions - Gestions realitzades amb els Ajuntaments - Planificació d'activitats - Grups de Treball - Precs i suggeriments
¿Donde está la Ley de Dependencia? Mi hijo, por desgracia, no es dependiente sólo las horas que está en el taller Ocupacional, que son 5 horas, sin contar las vacaciones. Es dependiente las 24 horas del día, pues no sabe ir a la parada del bus solo (100 metros de mi casa). Es incapaz de limpiarse el culo cuando defeca, eso las veces que llega al WC; las otras se le escapa por el camino, pues no controla los esfínteres. Es incapaz de ponerse un bocadillo, abrir un paquete de galletas, pelarse un plátano... , carece de esas habilidades. Ya no hablamos de abrocharse botones, cremalleras, zapatillas, etc. Hablar, habla repitiendo las frases que sabe, tiene un grado 3 nivel 1 de dependencia.
Y ahora no se les cae la cara de vergüenza al comunicarme que como va a un taller ya tiene la Ley cubierta. Mucha prisa se dieron ustedes el día 5 de enero en cambiar el nombre de Talleres Ocupacionales por el de Centros de Día y de Noche. ¡Qué poca vergüenza! ¿Dónde están las habitaciones y todo lo que debe tener un Centro de Día y de Noche?
Si todo estuviera adecuadamente acondicionado, yo podria elegir lo que mejor considerara para mi hijo.
¡Cumplan con su deber! Lo que debe hacer la Generalitat Valenciana es cumplir lo que exige esta Ley. Es una Ley, por si no se habían dado cuenta. Y mi hijo está dentro de lo que contempla esta Ley. No cambien las cosas a su beneficio y piensen un poco, lo mínimo, en las familias con hijos dependientes, no nos hagan la vida más difícil.
¿Les cuento más? Su hermano es discapacitado también; padecen Síndrome de X Frágil, estoy divorciada, y para poder trabajar yo tengo que pagar a una persona para que los cuide. Tengo depresión, ansiedad, estrés... y un montón de cosas que no me van a impedir luchar por los derechos de mis hijos Miguel Ángel y Carlos.
Un enfermo de esclerosis de 39 años denunciará que la ley de la dependencia no se aplica en la Comunitat
Aunque tiene un 70% de discapacidad ocasionada por una esclerosis múltiple que apareció de improviso cuando tenía veinte años y estudiaba segundo de Periodismo, Juanjo Moreno (Valencia, 1970) no se considera dependiente y tampoco quiere acogerse a las ayudas de la ley pero este verano se convertirá en el "Quijote" de los olvidados de la ley de la dependencia de la Comunitat Valenciana. Su instinto s0lidario le ha llevado a dar la cara en actividades a favor de compañeros de enfermedad (ELA), de Parkinson... y ahora ha decidido echarse a los caminos para mostrar la desvergüenza que se ejerce contra uno de los colectivos más vulnerables: ancianos, incapacitados y sin recursos. Juanjo Moreno ha decidido hacer este verano un camino de Santiago muy especial, que arrancará en Madrid y finalizará en Valencia, para denunciar la dejadez y negligencia de la Administración Valenciana. Y para llamar la atención de todo aquel con el que se cruce lo hará en triciclo o a pie y con una pancarta o una camiseta llamativa que le identifique con su reivindicación. "Todavía estoy lo suficientemente bien como para montar esa locura", declaró Juanjo Moreno a Levante-EMV, que anticipó que la marcha la hará el próximo mes de agosto, "ya a poder ser sin bastón". Su primera etapa comenzará en el Ministerio de Sanidad y Política Social, donde acudirá con un hatillo de más de 35.000 firmas de ciudadanos de esta comunidad que han plasmado su enojo por escrito ante la pasividad y desgana de los responsables políticos valencianos. "Yo lo hago porque no se está cumpliendo nada, porque nadie está diciendo nada y porque ya está bien de que nos tomen el pelo", refiere. Aunque no se ve discapacitado, lo cierto es que la esclerosis se le muestra con temblores en las manos de intensidad siete. Ni puede escribir a mano, ni agitar un café. Y afeitarse casi es un viaje a Itaca diario. Pero el timbre de voz lo tiene perfecto y ha decidido que este verano le van a oir en nombre de los miles de valencianos que están desesperados ante la apatía de la Administración. "Es que solo está cobrando un 3% de los que pidieron la ayuda y son muchos, además, los que han muerto", agrega. No le van a callar.
Fa molt poques setmanes, un centenar llarg de persones ens concentràrem davant l’Ajuntament d’Alzira per retre homenatge a les persones, més de 6.400 en aquell moment, que tenien un dret reconegut per la Llei i moriren sense poder exercir-lo i beneficiar-se’n del dret que li atorgava la llei. Perquè tenien uns drets que, de poder-los exercir. els hagueren facilitat la vida a ells i elles i als seus familiars i persones cuidadores.
Pocs dies després, dissabte 16 de maig, ens manifestàrem a la ciutat de València, cap i casal on resideixen els òrgans de Govern d’aquesta comunitat autònoma, juntament amb altres persones de comarques i ciutats de tot el País Valencià. Simplement sol·licitàvem que s’aplicara la Llei de la Dependència d’una forma legal i correcta ací a la Comunitat Valenciana, com es fa en moltes altres comunitats autònomes.
El darrer dissabte de maig ens convocàrem a la Casa de la Cultura d’Alzira per plantejar-nos conjuntament com fer que totes les persones de la La Ribera estiguen informades i assessorades i puguen exercir el dret que els dona la Llei. I, si cal -que, segurament, caldrà- pressionar les institucions de govern valencià perquè apliquen la Llei d’Atenció a la Dependència com cal. Ens vam convocar per constituir-nos en una Plataforma d’Associacions, entitats cíviques, polítiques i socials i persones a nivell particular de tota La Ribera, com la resta de les que s’han constituit en tot el terrritori valencià.
Començàrem l’acte repassant la manifestació del dia 16 amb una sèrie de diapositives, on recordàrem la diversitat que recolzava aquella mobilització. Seguidament, en la veu del treballador social i company de la Plataforma de València Paco Andrés, vam conèixer un poc més els drets que ens dóna aquesta Llei i la necessitat de fer-los valdre. Després llegirem el Manifest on hem concretat allò que en uneix i ens defineix com a Plataforma i pel que lluitarem. Uns punts que han assumit una sèrie d’associacions i altres entitats cíviques i polítiques i que s’han compromés a recolzar els objectius comuns amb la seua adhesió. Representants d’aquestes associacions i altres persones a nivell es van comprometre a treballar en la Comissió Tècnica, per aconseguir que un dia hàgem de dissoldre’ns i desaparéixer, perquè ja no siga necessària. Perquè som una Plataforma, com totes les altres existents, que naix amb l’ànim de desaparéixer, de morir, i quan més aviat, millor.
La Mesa de l’acte estava formada per algunes de les persones que han estat implicades des que la Gestora inicià el camí, es completava amb una cadira de rodes -que podria haver sigut un llit amb goters penjats, un caminador o una taula d’una escola d’eixes que diuen especial-, on es representaven totes i cadascuna de les persones dependents que no podien estar entre nosaltres: perquè han mort o perquè no poden moure’s de casa i acompanyar-nos.
Després de llegir el Manifest i les adhesions vam quedar per a la pròxima i primera reunió de la Comissió Tècnica, per començar a planificar, treballar i caminar cap al futur.
Per acabar he de dir que tot açò no ho fem, almenys jo no ho faig, per Solidaritat amb les persones dependents ni amb les seues famílies, sinó simplement per un sentit de Justícia. que és ben diferent i que té molt més que veure amb Drets i amb Equitat que amb Caritat. I també per un cert egoisme perquè totes i tots els qui ens acompanyaven en l’acte, els qui no estaven i hagueren volgut estat i els altres que haurien d’haver estar però no van voler fer costat, totes i tots podem convertir-nos en persones dependents per qualsevol de les coses que passen en la vida i que no poden evitar-se quan ja han ocorregut. I és bo saber que si la Llei ens ampara, les Institucions aplicaran la Llei com cal i ens permetran fer valdre els nostres drets.
Tant de bo que qualsevol dia ja no hàgem de parlar d’açò, però ara mateix cal parlar-ne i escoltar-ne molt: informar, assessorar, fer pressió. I la Plataforma de La Ribera assumeix el repte i es posa al servei de les persones dependents i les seues famílies. I de la dignitat de tota una comarca.
Dissabte passat, juntament amb les 14 Plataformes més, la Plataforma de La Ribera per la Llei de Dependència també es va manifestar a València. Algunes persones ens vam desplaçar amb autobús -un autobús adaptat perquè vingueren també les que depenen de les cadires de rodes- ; altres, en tren o en automòbil ens vam concentrar a la Plaça de Sant Agustí darrere de la nostra pancarta ("tots podem ser dependents"). Ha estat la primera activitat forta de la Plataforma de la Ribera, després que ens posàrem a organitzar-la i abans del proper l'acte de constitució. Podem veure algunes imatges, que ampliarem més avant. Podeu llegir més informació a la premsa i a alters webs de dependència.
L'ACTE DE CONSTITUCIÓ:
S'ha previst que l'acte de constitució de la Plataforma siga el dissabte dia 30 de maig, a les 12 del migdia a la Casa de la Cultura d'Alzira. En aquestes dues setmanes que falten cal explicar els objectius de la Plataforma a totes les entuitats que tenen que veure amb eprsobnes dependents i a les entiats cíviques de la comarca, des de Montserrat a Tous i des d'Almussafes a Favara. Les entitats interessades en el que s'exposa al Manifest hauran de signar un document d'adhesió, perquè conste que estan per l'aplicaciíó de la Llei de Dependència a la Ribera i a tota la Comunitat Valenciana.
T'ESPEREM ENFRONT DE LA SECRETARIA AUTONÒMICA DE LA DEPENDÈNCIA (C/ COLON, 80) PER A LA " MARXA TARONJA"
++REUNI%C3%93N+ANG%C3%89LICA+SUCH+27-10-09.JPG)
