Les persones que em coneixen saben que soc una persona lluitadora en tot allò que tinga que veure amb el benestar de les meues filles.
Un dia, mirant la televisió, vaig escoltar una notícia que em va en
cendre una llumeneta, que per a mi fou tan gran com les que hi ha en un camp de futbol: havia entrat en vigor una llei que beneficiaria a moltíssimes persones, grans i menudes, i a totes aquelles que necessiten ajuda d’alguna persona per a desenvolupar les tasques bàsiques de la vida diària.Vaig pensar “Vicen, això és bo per a les teues filles”. I de seguida em vaig posar en contacte amb els Serveis Socials.
Van haver uns mesos que ningú sabia res de la Llei però, per fi, van arribar les primeres sol·licituds. Entre papers cap ací i cap enllà, valoracions i reclamacions a la Conselleria de Benestar Social i al Síndic de Greuges va passar any i mig llarg quan vaig rebre la resolució on aprovaven la prestació de cura en l’entorn familiar i una atenció de 8 hores al dia.
Ara arriba l’hora que Andrea necessita un altre servei, un Centre Ocupacional. I com a gran dependent té dret a tindre els serveis que necessite. Ací entren les incompatibilitats dels serveis que el Govern Valencià ha acordat. Perquè així estalvia molts diners. Tot al contrari, a la resta de comunitats.
En l’aplicació de la Llei de Dependència i Autonomia Personal hi ha un article que diu que la llei serà igual per a tots, visquen on visquen, en qualsevol comunitat dins del territori espanyol. Però el Govern Valencià no ha llegit aqueix article. Jo em pregunte si és que els dependents de la Comunitat Valenciana no són espanyols.Bé, després de veure el que el Govern Valencià està fent amb els nostres dependents, on veia aquella llum tan gran com la d’un cap de futbol que us deia al principi, ara veig la flameta d’un ciri a punt d’apagar-se.
I perquè això no ocórrega us anime a que ens unim tots per a lluitar contra el Govern Valencià perquè complisca com cal el que diu la Llei de Dependència i Autonomia Personal, el més aviat possible. És a dir, ja. Com indica la llei i no com ells volen. I així els nostres dependents tindran una vida més digna.
No ho fem per solidaritat, fem-ho per justícia.
Vicenta Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada