SIS MESOS DES D'AQUELL DIA...

Ja fa sis mesos des que el passat 7 de maig ens vam concentrar davant l'Ajuntament d'Alzira per recordar i homenatjar les persones dependents que havien mort sense que se'ls reconeguera el dret que la Llei els atorgava. D'aleshores ençà hem tingut la manifestació de València, presentacions, jornades, moltes reunions, telefonades, visites, cartes...

I tot açò, per a què? Només per explicar a la comarca de La Ribera el dret a rebre ajudes i serveis que la Llei espanyola atorga a les persones dependents, les que no poden valdre’s per elles mateix. Serveis i ajudes que s’han de concedir una vegada es determina quines són les seues necessitats. Per informar i recolzar a les persones dependents i les seues famílies sobre els camins que poden prendre’s per defensar els seus drets. I per exigir a les autoritats autonòmiques valencianes que posen en pràctica el que la Llei marca i que busquen els diners i posen els recursos necessaris per satisfer les necessitats de la població dependent.

En aquestos mesos hi ha un bon grapat d'associacions i alguns Ajuntaments que s'han adherit a la Plataforma. Hi ha molta tasca per davant, perquè moltes persones dependents encara no tenen el que la Llei els dóna per dret, i els governants valencians tenen coses més importants en que gastar-se els diners...

I és curios com algunes associacions comarcals i locals que haurien d'estar, almenys, informant i assessorant els seus socis sobre els drets que els dóna la nova Llei, ajudant-los en entendre els documents que reben de la Conselleria i, si cal, ajudant-los també a l'hora de fer les oportunes reclamacions, estiguen al marge de tot açò, com si no tinguera que veure amb la seua gent o les seues obligacions.

Altra cosa és adherir-se a la Plataforma de La Ribera en Defensa de la Llei de Dependència. Açò és una decisió que cada Junta Directiva ha de prendre, sospesant els punts a favor i en contra, el que poden guanyar i perdre. Però les persones dependents associades i les seues famílies no tenen gens de culpa i haurien de ser atesos com cal.

Eduard Hervàs Martínez
coordinador

UNA LLUMENETA TAN GRAN...

Hola! Soc Vicen, la mare d’Andrea i de Cristina. Les dos són grans dependents amb necessitat d’atenció les 24 hores del dia.

Les persones que em coneixen saben que soc una persona lluitadora en tot allò que tinga que veure amb el benestar de les meues filles.

Un dia, mirant la televisió, vaig escoltar una notícia que em va encendre una llumeneta, que per a mi fou tan gran com les que hi ha en un camp de futbol: havia entrat en vigor una llei que beneficiaria a moltíssimes persones, grans i menudes, i a totes aquelles que necessiten ajuda d’alguna persona per a desenvolupar les tasques bàsiques de la vida diària.

Vaig pensar “Vicen, això és bo per a les teues filles”. I de seguida em vaig posar en contacte amb els Serveis Socials.

Van haver uns mesos que ningú sabia res de la Llei però, per fi, van arribar les primeres sol·licituds. Entre papers cap ací i cap enllà, valoracions i reclamacions a la Conselleria de Benestar Social i al Síndic de Greuges va passar any i mig llarg quan vaig rebre la resolució on aprovaven la prestació de cura en l’entorn familiar i una atenció de 8 hores al dia.

Ara arriba l’hora que Andrea necessita un altre servei, un Centre Ocupacional. I com a gran dependent té dret a tindre els serveis que necessite. Ací entren les incompatibilitats dels serveis que el Govern Valencià ha acordat. Perquè així estalvia molts diners. Tot al contrari, a la resta de comunitats.

En l’aplicació de la Llei de Dependència i Autonomia Personal hi ha un article que diu que la llei serà igual per a tots, visquen on visquen, en qualsevol comunitat dins del territori espanyol. Però el Govern Valencià no ha llegit aqueix article. Jo em pregunte si és que els dependents de la Comunitat Valenciana no són espanyols.

Bé, després de veure el que el Govern Valencià està fent amb els nostres dependents, on veia aquella llum tan gran com la d’un cap de futbol que us deia al principi, ara veig la flameta d’un ciri a punt d’apagar-se.

I perquè això no ocórrega us anime a que ens unim tots per a lluitar contra el Govern Valencià perquè complisca com cal el que diu la Llei de Dependència i Autonomia Personal, el més aviat possible. És a dir, ja. Com indica la llei i no com ells volen. I així els nostres dependents tindran una vida més digna.

No ho fem per solidaritat, fem-ho per justícia.

Vicenta Guardiola

ACTE EN RECORD...

A l'acte celebrat el dia 31 d'octubre, vespra de Tots Sants
al Cementeri d'Alzira,
en record de les persones dependents
que moriren
sense que la Generalitat Valenciana
els reconeguera els seus drets,
en deixar una corona de flors
es llegí aquest text:

ODA FÚNEBRE
A LES PERSONES QUE MORIREN
SENSE GAUDIR DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

Esteu descansant en pau

vos heu adormit per sempre

però els vostres somnis

romanen en nosaltres, els vivents.

En els darrers dies de les vostres vides

una llei, un dret

van il·luminar els vostres ulls,

i per les vostres famílies,

vos feien somriure il·lusionats

perquè serien millors els dies.

Un dret intocable,

el de la vostra autonomia

i la vostra dependència a ser atesa.

Tota la vida treballant

a millorar les vostres vides,

era un dret de justícia.

Però tancàreu abans els ulls

que vau veure aconseguit el PIA

Abans vos cansareu d’esperar

que vau gaudir d'autonomia

personal i familiar de cada dia.

Vos van sepultar, buròcrates,

amb muntanyes de papers ja en vida.

Vos van enredar amb trucades

de telèfon no contestades.

Vos varen imposar el silenci

com a resposta legal negativa.

Volen utilitzar la vostra absència

com si de conformisme fora

a la feina mal feta.

No és així, la Plataforma

no vol utilitzar les vostres morts

amb demagògia d’ignomínia.

Volem exigir el vostre dret

de forma retroactiva

per ajudar les famílies

que van ser la vostra total autonomia.

Posem flors en corona

on altres posen oblit i desmemoria.

Posem unió solidària

on altres posen pesada burocràcia.

Posem acció ciutadana

on altres posen gestió interessada.

On altres ens diguen mentides,

posem record, oració i poesia.

Descanseu en pau,

fruiu d’eterna autonomia,

que ací, la Plataforma de la Ribera,

humana i solidària,

exigirà el vostre dret

que és el de tots els qui viuen amb dependència.

Una llei, un dret

van il·luminar els vostres últims dies.

Abans vau tancar els ulls

que poguéreu fruir cada dia.

Volen soterrar el vostre silenci

i nosaltres refrescar-los la memòria.

Volen tranquil·litzar la injustícia

i nosaltres exigir amb energia

que totes les persones amb dependència

fruisquen d'autonomia

sense incompatibilitats,

sense silencis negatius,

sense "copagos" de vergonya.

La plataforma en defensa de la llei de la dependència

NO VOS OBLIDA.