diumenge, 8 de novembre del 2009

SIS MESOS DES D'AQUELL DIA...

Ja fa sis mesos des que el passat 7 de maig ens vam concentrar davant l'Ajuntament d'Alzira per recordar i homenatjar les persones dependents que havien mort sense que se'ls reconeguera el dret que la Llei els atorgava. D'aleshores ençà hem tingut la manifestació de València, presentacions, jornades, moltes reunions, telefonades, visites, cartes...

I tot açò, per a què? Només per explicar a la comarca de La Ribera el dret a rebre ajudes i serveis que la Llei espanyola atorga a les persones dependents, les que no poden valdre’s per elles mateix. Serveis i ajudes que s’han de concedir una vegada es determina quines són les seues necessitats. Per informar i recolzar a les persones dependents i les seues famílies sobre els camins que poden prendre’s per defensar els seus drets. I per exigir a les autoritats autonòmiques valencianes que posen en pràctica el que la Llei marca i que busquen els diners i posen els recursos necessaris per satisfer les necessitats de la població dependent.

En aquestos mesos hi ha un bon grapat d'associacions i alguns Ajuntaments que s'han adherit a la Plataforma. Hi ha molta tasca per davant, perquè moltes persones dependents encara no tenen el que la Llei els dóna per dret, i els governants valencians tenen coses més importants en que gastar-se els diners...

I és curios com algunes associacions comarcals i locals que haurien d'estar, almenys, informant i assessorant els seus socis sobre els drets que els dóna la nova Llei, ajudant-los en entendre els documents que reben de la Conselleria i, si cal, ajudant-los també a l'hora de fer les oportunes reclamacions, estiguen al marge de tot açò, com si no tinguera que veure amb la seua gent o les seues obligacions.

Altra cosa és adherir-se a la Plataforma de La Ribera en Defensa de la Llei de Dependència. Açò és una decisió que cada Junta Directiva ha de prendre, sospesant els punts a favor i en contra, el que poden guanyar i perdre. Però les persones dependents associades i les seues famílies no tenen gens de culpa i haurien de ser atesos com cal.

Eduard Hervàs Martínez
coordinador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada