dissabte, 10 de març de 2018

MOCIÓ PRESENTADA ALS AJUNTAMENTS SOBRE LA SEGURETAT SOCIAL DELS CUIDADORS/RES NO PROFESSIONALS DE PERSONES DEPENDENTS.




Les Plataformes en Defensa de la Llei de Dependència del País Valencià, presentem al Ple Municipal de l'Ajuntament de _________________________________ la següent MOCIÓ, sobre el RESTABLIMENT DE LA SUBSCRIPCIÓ OBLIGATÒRIA DEL CONVENI ESPECIAL DE SEGURETAT SOCIAL DELS CUIDADORS/RES NO PROFESSIONALS DE PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA I L'INGRÉS DE LA SEUA CORRESPONENT COTITZACIÓ A CÀRREC EXCLUSIVAMENT DE L'ESTAT.
 EXPOSICIÓ DE MOTIUS: L'estructura familiar com a suport i marc d'atenció i cures està reconeguda jurídicament en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (LPAAD). Aquesta norma reconeix entre les prestacions econòmiques del catàleg, la prestació econòmica per a cures dins l'entorn familiar i suport a cuidadors/res no professionals, comunament denominada ajuda al cuidador/a no professional o informal. Malgrat tractar-se d'una figura excepcional, des del moment en què es va aprovar la Llei es va regular, per vegada primera en la nostra legislació, una protecció específica d'aquestes cures. Aquest reconeixement contrasta a priori amb el que clarament sembla ser l'objectiu final de la Llei, que no és un altre que establir un model professionalitzat de prestació de serveis mitjançant la seua encomana a una xarxa de serveis públics o concertats (tal com arreplega la seua exposició de motius). Ara bé, cal no oblidar la importància que en l'actualitat representa la cura de la persona depenent dins l'entorn familiar, per açò, aquest recurs s'ha convertit, en un destacat nombre de situacions, en una de les solucions més demandades pels beneficiaris/es de les prestacions del sistema. Entenem que en arreplegar en la Llei aquesta cobertura social el legislador va pretendre donar-los als cuidadors/es no professionals dins de l'entorn familiar una atenció particularitzada que, fins al moment, es trobava orfe d'una protecció específica per part de les normes de la Seguretat Social. I, en aquest sentit, es va articular el seu corresponent reflex en aquest àmbit a fi de dispensar una certa acció protectora (jubilació, incapacitat permanent, mort, etc.) als qui es dediquen de manera no professional a aquestes tasques, fins i tot amb sacrifici del seu desenvolupament professional (reducció de jornada o abandó de l'activitat professional pròpia), en molts casos. La incorporació dels cuidadors/res no professionals a la Seguretat Social, així com les regles sobre afiliació, alta i cotització (anunciats en l'article 18.3 i disposició addicional 4a de la Llei de Dependència) es va produir a través d'un reglament de desenvolupament: el RD 615/2007, d'11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors/es de les persones en situació de dependència.
Aquests cuidadors/es informals o no professionals s'havien d'incloure en el Règim General de la Seguretat Social i van quedar incorporats al mateix a través de la subscripció del corresponent conveni especial (article 2.1 RD), sent l'Ordre TAS/2632/2007, de 7 de setembre, per la qual es modificava l'Ordre TAS/2865/2003, de 13 d'octubre, que regula el conveni especial en el sistema de la Seguretat Social, la que va venir a desenvolupar el conveni especial per als cuidadors/es no professionals. No obstant això, com a mesura d'ajust, una entre les múltiples que van afectar greument el desenvolupament de la LPAAD i del seu esperit, el Reial Decret Llei 20/2012 del govern de Mariano Rajoy, a partir de la seua entrada en vigor, va disposar que el conveni especial regulat en el Reial Decret 615/2007,d'11 de maig, tindria, per als cuidadors/es no professionals, caràcter voluntari i les cotitzacions a la Seguretat Social per aquest conveni especial serien a càrrec exclusivament del subscriptor del mateix a partir del 01.01.2013, amb un règim transitori per als ja existents des de l'1 de setembre fins al 31 de desembre de 2012. Els efectes van ser devastadors. Segons dades de la TGSS (llistat de moviments d'alta i baixa dels cuidadors/es no professionals) es va passar de 179.829 cuidadors/es amb cobertura a 31 de juliol de 2012 a 23.933 a data 31 de desembre de 2012. El Govern va defensar la mesura xifrant el seu impacte en un estalvi de 439 milions d'euros, segons la referència continguda en l'epígraf de racionalització del sistema de la dependència, inclosa en el programa d'estabilitat remés a Brussel·les (Informe Observatori febrer 2016). L' «expulsió» d'aquesta cobertura, convertint el conveni especial amb la Seguretat Social de subscripció obligatòria en voluntària, va suposar un dels punts de reculada en l'aplicació de la LPAAD més controvertit, per la qual cosa devia replantejar-se reprendre aquesta obligatorietat i l'abonament de les cotitzacions a càrrec de l'Estat, partint d'un doble enfocament: la recuperació dels drets ja conquerits i perquè des d'un punt de vista econòmic-social suposa reconèixer amb efectes pràctics la funció dels cuidadors i cuidadores dins l'entorn familiar del dependent i constitueix una merescuda contraprestació a la tasca que realitzen. A més, encara que siga per la base mínima, per a alguns cuidadors i cuidadores aquesta pot arribar a constituir l'única forma d'accedir a algun tipus de prestació contributiva (jubilació, incapacitat permanent, etc.). Cal a més assenyalar que l'impacte de gènere ha resultat altament negatiu en el cas de les dones, que tradicionalment han anat assumint el rol de cuidadora en les societats mediterrànies i llatines i han resultat les grans desprotegides per aquesta mesura. Segons dades de l'IMSERSO, a 30 de setembre de 2017, de les 8.727 altes en el conveni especial de cuidadors/es no professionals de persones en situació de dependència, 7.746 són dones i solament 981 són homes.
D'altra banda, és indubtable que en molts casos, amb la supressió d'aquesta cobertura social, a partir de 2012, molts hi han detret part de la prestació econòmica per a destinar-la a sufragar el cost de cotització, amb el consegüent efecte de desafecció emocional i material i la pèrdua en l'estàndard de qualitat de vida del cuidador o cuidadora. D'altra banda, a Espanya hi ha més d'1.200.000 persones amb dependència que tenen al mateix temps una discapacitat reconeguda. El dia d'avui 400.000 persones es troben a l'espera d'una prestació, i més de 100.000 han mort abans de rebre la prestació a la qual tenien dret. Malgrat açò, el Govern del PP ha frenat en sec el desenvolupament de la Llei de Dependència. Ha retallat més de 2.000 milions durant els últims quatre anys, i a més ha implantat nombrosos copagaments en tots els serveis de dependència. El Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària va introduir nombroses modificacions a la Llei de Dependència. Entre aquestes modificacions estava el canvi en la regulació del conveni especial en el sistema de la Seguretat Social dels cuidadors/es no professionals de les persones en situació de dependència. Aquesta mesura va afectar unes 180.000 persones que tenien subscrit el conveni especial, de les quals, el 93% són dones. Per tot açò, les Plataformes en Defensa de la Llei de Dependència del País Valencià sol·licitem que, per mitjà d'aquesta MOCIÓ, s'inste al Govern d'Espanya:
 PRIMER. A restablir, donant per a açò l'impuls normatiu necessari, l'obligatòria subscripció del conveni especial de Seguretat Social dels cuidadors/es no professionals de persones en situació de dependència, així com l'ingrés de la seua corresponent cotització a càrrec exclusiu de l'Estat.
SEGON. A recuperar els nivells de finançament a la Llei de la Dependència per part dels Pressupostos Generals de l'Estat, previs a les retallades del 2012.  
TERCER. A augmentar el finançament de la Llei de la Dependència i complir així la Llei que preveia l'obligatorietat de finançar el Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència a parts iguals (50%), per part de cadascuna de les administracions, govern central i comunitats autònomes.
QUART. A promoure un Pacte d'Estat per la Llei de la Dependència i els Serveis Socials amb les Comunitats Autònomes, les organitzacions del Tercer Sector, les Plataformes d'afectats, familiars, usuaris i tots els Grups Polítics, per a actualitzar, enfortir i millorar les prestacions i serveis de manera equitativa i sostenible en tot el territori nacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada