De Madrid a Valencia en triciclo por la ley de la dependencia

LEVANTE-EMV 30/6/09

PILAR G. DEL BURGO

Un enfermo de esclerosis de 39 años denunciará que la ley de la dependencia no se aplica en la Comunitat

Aunque tiene un 70% de discapacidad ocasionada por una esclerosis múltiple que apareció de improviso cuando tenía veinte años y estudiaba segundo de Periodismo, Juanjo Moreno (Valencia, 1970) no se considera dependiente y tampoco quiere acogerse a las ayudas de la ley pero este verano se convertirá en el "Quijote" de los olvidados de la ley de la dependencia de la Comunitat Valenciana.
Su instinto s0lidario le ha llevado a dar la cara en actividades a favor de compañeros de enfermedad (ELA), de Parkinson... y ahora ha decidido echarse a los caminos para mostrar la desvergüenza que se ejerce contra uno de los colectivos más vulnerables: ancianos, incapacitados y sin recursos.
Juanjo Moreno ha decidido hacer este verano un camino de Santiago muy especial, que arrancará en Madrid y finalizará en Valencia, para denunciar la dejadez y negligencia de la Administración Valenciana. Y para llamar la atención de todo aquel con el que se cruce lo hará en triciclo o a pie y con una pancarta o una camiseta llamativa que le identifique con su reivindicación.
"Todavía estoy lo suficientemente bien como para montar esa locura", declaró Juanjo Moreno a Levante-EMV, que anticipó que la marcha la hará el próximo mes de agosto, "ya a poder ser sin bastón".
Su primera etapa comenzará en el Ministerio de Sanidad y Política Social, donde acudirá con un hatillo de más de 35.000 firmas de ciudadanos de esta comunidad que han plasmado su enojo por escrito ante la pasividad y desgana de los responsables políticos valencianos.
"Yo lo hago porque no se está cumpliendo nada, porque nadie está diciendo nada y porque ya está bien de que nos tomen el pelo", refiere.
Aunque no se ve discapacitado, lo cierto es que la esclerosis se le muestra con temblores en las manos de intensidad siete. Ni puede escribir a mano, ni agitar un café. Y afeitarse casi es un viaje a Itaca diario. Pero el timbre de voz lo tiene perfecto y ha decidido que este verano le van a oir en nombre de los miles de valencianos que están desesperados ante la apatía de la Administración.
"Es que solo está cobrando un 3% de los que pidieron la ayuda y son muchos, además, los que han muerto", agrega.
No le van a callar.

CONSTITUCIÓ DE LA PLATAFORMA DE LA RIBERA

Fa molt poques setmanes, un centenar llarg de persones ens concentràrem davant l’Ajuntament d’Alzira per retre homenatge a les persones, més de 6.400 en aquell moment, que tenien un dret reconegut per la Llei i moriren sense poder exercir-lo i beneficiar-se’n del dret que li atorgava la llei. Perquè tenien uns drets que, de poder-los exercir. els hagueren facilitat la vida a ells i elles i als seus familiars i persones cuidadores.

Pocs dies després, dissabte 16 de maig, ens manifestàrem a la ciutat de València, cap i casal on resideixen els òrgans de Govern d’aquesta comunitat autònoma, juntament amb altres persones de comarques i ciutats de tot el País Valencià. Simplement sol·licitàvem que s’aplicara la Llei de la Dependència d’una forma legal i correcta ací a la Comunitat Valenciana, com es fa en moltes altres comunitats autònomes.

El darrer dissabte de maig ens convocàrem a la Casa de la Cultura d’Alzira per plantejar-nos conjuntament com fer que totes les persones de la La Ribera estiguen informades i assessorades i puguen exercir el dret que els dona la Llei. I, si cal -que, segurament, caldrà- pressionar les institucions de govern valencià perquè apliquen la Llei d’Atenció a la Dependència com cal. Ens vam convocar per constituir-nos en una Plataforma d’Associacions, entitats cíviques, polítiques i socials i persones a nivell particular de tota La Ribera, com la resta de les que s’han constituit en tot el terrritori valencià.

Començàrem l’acte repassant la manifestació del dia 16 amb una sèrie de diapositives, on recordàrem la diversitat que recolzava aquella mobilització. Seguidament, en la veu del treballador social i company de la Plataforma de València Paco Andrés, vam conèixer un poc més els drets que ens dóna aquesta Llei i la necessitat de fer-los valdre. Després llegirem el Manifest on hem concretat allò que en uneix i ens defineix com a Plataforma i pel que lluitarem. Uns punts que han assumit una sèrie d’associacions i altres entitats cíviques i polítiques i que s’han compromés a recolzar els objectius comuns amb la seua adhesió. Representants d’aquestes associacions i altres persones a nivell es van comprometre a treballar en la Comissió Tècnica, per aconseguir que un dia hàgem de dissoldre’ns i desaparéixer, perquè ja no siga necessària. Perquè som una Plataforma, com totes les altres existents, que naix amb l’ànim de desaparéixer, de morir, i quan més aviat, millor.

La Mesa de l’acte estava formada per algunes de les persones que han estat implicades des que la Gestora inicià el camí, es completava amb una cadira de rodes -que podria haver sigut un llit amb goters penjats, un caminador o una taula d’una escola d’eixes que diuen especial-, on es representaven totes i cadascuna de les persones dependents que no podien estar entre nosaltres: perquè han mort o perquè no poden moure’s de casa i acompanyar-nos.

Després de llegir el Manifest i les adhesions vam quedar per a la pròxima i primera reunió de la Comissió Tècnica, per començar a planificar, treballar i caminar cap al futur.

Per acabar he de dir que tot açò no ho fem, almenys jo no ho faig, per Solidaritat amb les persones dependents ni amb les seues famílies, sinó simplement per un sentit de Justícia. que és ben diferent i que té molt més que veure amb Drets i amb Equitat que amb Caritat. I també per un cert egoisme perquè totes i tots els qui ens acompanyaven en l’acte, els qui no estaven i hagueren volgut estat i els altres que haurien d’haver estar però no van voler fer costat, totes i tots podem convertir-nos en persones dependents per qualsevol de les coses que passen en la vida i que no poden evitar-se quan ja han ocorregut. I és bo saber que si la Llei ens ampara, les Institucions aplicaran la Llei com cal i ens permetran fer valdre els nostres drets.

Tant de bo que qualsevol dia ja no hàgem de parlar d’açò, però ara mateix cal parlar-ne i escoltar-ne molt: informar, assessorar, fer pressió. I la Plataforma de La Ribera assumeix el repte i es posa al servei de les persones dependents i les seues famílies. I de la dignitat de tota una comarca.

Eduard Hervas