Les
Plataformes en Defensa de la Llei de Dependència del País Valencià, presentem
al Ple Municipal de l'Ajuntament de _________________________________ la
següent MOCIÓ, sobre el RESTABLIMENT DE LA SUBSCRIPCIÓ OBLIGATÒRIA DEL CONVENI
ESPECIAL DE SEGURETAT SOCIAL DELS CUIDADORS/RES NO PROFESSIONALS DE PERSONES EN
SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA I L'INGRÉS DE LA SEUA CORRESPONENT COTITZACIÓ A CÀRREC
EXCLUSIVAMENT DE L'ESTAT.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS: L'estructura familiar com
a suport i marc d'atenció i cures està reconeguda jurídicament en la Llei
39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia personal i Atenció a les
persones en situació de Dependència (LPAAD). Aquesta norma reconeix entre les
prestacions econòmiques del catàleg, la prestació econòmica per a cures dins
l'entorn familiar i suport a cuidadors/res no professionals, comunament
denominada ajuda al cuidador/a no professional o informal. Malgrat tractar-se
d'una figura excepcional, des del moment en què es va aprovar la Llei es va
regular, per vegada primera en la nostra legislació, una protecció específica
d'aquestes cures. Aquest reconeixement contrasta a priori amb el que clarament
sembla ser l'objectiu final de la Llei, que no és un altre que establir un
model professionalitzat de prestació de serveis mitjançant la seua encomana a
una xarxa de serveis públics o concertats (tal com arreplega la seua exposició
de motius). Ara bé, cal no oblidar la importància que en l'actualitat
representa la cura de la persona depenent dins l'entorn familiar, per açò,
aquest recurs s'ha convertit, en un destacat nombre de situacions, en una de
les solucions més demandades pels beneficiaris/es de les prestacions del
sistema. Entenem que en arreplegar en la Llei aquesta cobertura social el
legislador va pretendre donar-los als cuidadors/es no professionals dins de
l'entorn familiar una atenció particularitzada que, fins al moment, es trobava
orfe d'una protecció específica per part de les normes de la Seguretat Social.
I, en aquest sentit, es va articular el seu corresponent reflex en aquest àmbit
a fi de dispensar una certa acció protectora (jubilació, incapacitat permanent,
mort, etc.) als qui es dediquen de manera no professional a aquestes tasques,
fins i tot amb sacrifici del seu desenvolupament professional (reducció de
jornada o abandó de l'activitat professional pròpia), en molts casos. La
incorporació dels cuidadors/res no professionals a la Seguretat Social, així
com les regles sobre afiliació, alta i cotització (anunciats en l'article 18.3
i disposició addicional 4a de la Llei de Dependència) es va produir a través
d'un reglament de desenvolupament: el RD 615/2007, d'11 de maig, pel qual es
regula la Seguretat Social dels cuidadors/es de les persones en situació de
dependència.
Aquests
cuidadors/es informals o no professionals s'havien d'incloure en el Règim
General de la Seguretat Social i van quedar incorporats al mateix a través de
la subscripció del corresponent conveni especial (article 2.1 RD), sent l'Ordre
TAS/2632/2007, de 7 de setembre, per la qual es modificava l'Ordre
TAS/2865/2003, de 13 d'octubre, que regula el conveni especial en el sistema de
la Seguretat Social, la que va venir a desenvolupar el conveni especial per als
cuidadors/es no professionals. No obstant això, com a mesura d'ajust, una entre
les múltiples que van afectar greument el desenvolupament de la LPAAD i del seu
esperit, el Reial Decret Llei 20/2012 del govern de Mariano Rajoy, a partir de
la seua entrada en vigor, va disposar que el conveni especial regulat en el
Reial Decret 615/2007,d'11 de maig, tindria, per als cuidadors/es no
professionals, caràcter voluntari i les cotitzacions a la Seguretat Social per
aquest conveni especial serien a càrrec exclusivament del subscriptor del
mateix a partir del 01.01.2013, amb un règim transitori per als ja existents
des de l'1 de setembre fins al 31 de desembre de 2012. Els efectes van ser
devastadors. Segons dades de la TGSS (llistat de moviments d'alta i baixa dels
cuidadors/es no professionals) es va passar de 179.829 cuidadors/es amb
cobertura a 31 de juliol de 2012 a 23.933 a data 31 de desembre de 2012. El
Govern va defensar la mesura xifrant el seu impacte en un estalvi de 439
milions d'euros, segons la referència continguda en l'epígraf de
racionalització del sistema de la dependència, inclosa en el programa
d'estabilitat remés a Brussel·les (Informe Observatori febrer 2016). L'
«expulsió» d'aquesta cobertura, convertint el conveni especial amb la Seguretat
Social de subscripció obligatòria en voluntària, va suposar un dels punts de
reculada en l'aplicació de la LPAAD més controvertit, per la qual cosa devia
replantejar-se reprendre aquesta obligatorietat i l'abonament de les
cotitzacions a càrrec de l'Estat, partint d'un doble enfocament: la recuperació
dels drets ja conquerits i perquè des d'un punt de vista econòmic-social suposa
reconèixer amb efectes pràctics la funció dels cuidadors i cuidadores dins
l'entorn familiar del dependent i constitueix una merescuda contraprestació a
la tasca que realitzen. A més, encara que siga per la base mínima, per a alguns
cuidadors i cuidadores aquesta pot arribar a constituir l'única forma d'accedir
a algun tipus de prestació contributiva (jubilació, incapacitat permanent,
etc.). Cal a més assenyalar que l'impacte de gènere ha resultat altament
negatiu en el cas de les dones, que tradicionalment han anat assumint el rol de
cuidadora en les societats mediterrànies i llatines i han resultat les grans
desprotegides per aquesta mesura. Segons dades de l'IMSERSO, a 30 de setembre
de 2017, de les 8.727 altes en el conveni especial de cuidadors/es no
professionals de persones en situació de dependència, 7.746 són dones i
solament 981 són homes.
D'altra
banda, és indubtable que en molts casos, amb la supressió d'aquesta cobertura
social, a partir de 2012, molts hi han detret part de la prestació econòmica
per a destinar-la a sufragar el cost de cotització, amb el consegüent efecte de
desafecció emocional i material i la pèrdua en l'estàndard de qualitat de vida
del cuidador o cuidadora. D'altra banda, a Espanya hi ha més d'1.200.000
persones amb dependència que tenen al mateix temps una discapacitat reconeguda.
El dia d'avui 400.000 persones es troben a l'espera d'una prestació, i més de
100.000 han mort abans de rebre la prestació a la qual tenien dret. Malgrat
açò, el Govern del PP ha frenat en sec el desenvolupament de la Llei de
Dependència. Ha retallat més de 2.000 milions durant els últims quatre anys, i
a més ha implantat nombrosos copagaments en tots els serveis de dependència. El
Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir
l'estabilitat pressupostària va introduir nombroses modificacions a la Llei de
Dependència. Entre aquestes modificacions estava el canvi en la regulació del
conveni especial en el sistema de la Seguretat Social dels cuidadors/es no
professionals de les persones en situació de dependència. Aquesta mesura va
afectar unes 180.000 persones que tenien subscrit el conveni especial, de les
quals, el 93% són dones. Per tot açò, les Plataformes en Defensa de la Llei de
Dependència del País Valencià sol·licitem que, per mitjà d'aquesta MOCIÓ,
s'inste al Govern d'Espanya:
PRIMER. A restablir, donant per a açò l'impuls
normatiu necessari, l'obligatòria subscripció del conveni especial de Seguretat
Social dels cuidadors/es no professionals de persones en situació de
dependència, així com l'ingrés de la seua corresponent cotització a càrrec
exclusiu de l'Estat.
SEGON. A
recuperar els nivells de finançament a la Llei de la Dependència per part dels
Pressupostos Generals de l'Estat, previs a les retallades del 2012.
TERCER. A
augmentar el finançament de la Llei de la Dependència i complir així la Llei
que preveia l'obligatorietat de finançar el Sistema d'Autonomia i Atenció a la
Dependència a parts iguals (50%), per part de cadascuna de les administracions,
govern central i comunitats autònomes.
QUART. A
promoure un Pacte d'Estat per la Llei de la Dependència i els Serveis Socials
amb les Comunitats Autònomes, les organitzacions del Tercer Sector, les
Plataformes d'afectats, familiars, usuaris i tots els Grups Polítics, per a
actualitzar, enfortir i millorar les prestacions i serveis de manera equitativa
i sostenible en tot el territori nacional.
