Un grup de membres de les "Plataformes per la llei de la Dependència" vam estar el pasat dilluns 8 de juliol a la Sala Rex, en l'acte de celebració dels 110 anys de la "Casa del Pueblo" d'Alzira.
Ens havien convidat a asssitir des del PSPV-PSOE local, i pensàvem que era important assistir per fer un reconeixement al PSOE i, en el seu nom, al Sr. Rubalcaba per haver elaborat, aprovat i promulgat en 2006 la "“Ley de Promoción de la Autonomía y Atención a las Personas en Situación de Dependencia”, que configurava el dret de els persones majors o amb discapacitat a ser ateses per les Administracions Públiques, garantint-los uns serveis i recursos econòmics adequats a les seues necessitats.
Una Llei que, amb l'excusa de la crisi, el PP s'ha encarregat d'anar dinamitant divendres a divendres, fins aconseguir que no quedara res d'allò que omplí d'esperances als milers i milers de persones dependents i les seues famílies.
Una Llei que, amb l'excusa de la crisi, el PP s'ha encarregat d'anar dinamitant divendres a divendres, fins aconseguir que no quedara res d'allò que omplí d'esperances als milers i milers de persones dependents i les seues famílies.
Esperàrem a la porta de la Sala al Sr. Rubalcaba, i li vam donar el Comunicat que les Plataformes van aprovar en Ibi dissabte passat, on es denuncia la vergonyosa situació actual de l'aplicació de la Llei per part del PP, que està ofegant les esperances i la vida de cada dia de centenars de milers de persones dependents i de les seues famílies, les ciutadanes i ciutadans més desprotegides i desvalgudes. El Sr. Rubalcaba ens saludà amablement, encaixàrem les mans i vam somriure tots.
Van anar passant els discursos de tots els responsables polítics del PSOE i de la UGT fins que arribà el seu torn. Parlà -molt bé- del que volien els alzirenys i les alzirenyes que fa 110 anys van crear la Casa del Poble per aconseguir uns drets fonamentals per a les persones que, aleshores, no tenien. I es referí a la Sanitat, que ara la vol Pública i de Qualitat; a l'Educació, on no cal posar tanques sinó ajudar als jóvens botar-les; de les Pensions, que no poden baixar; de les Lleis Laborals actuals, que caldrà canviar només torne a governar el PSOE...
I acabà el discurs i ens vam mirar sense dir res, adonant-nos cadascú que s'havia oblidat de la Llei de la Dependència, el 4t pilar de l'Estat del Benestar.
Després del sopar i del café, ens van preparar un encontre amb el Sr. Rubalcaba, vam anar, li vam regalar una samarreta taronja de les plataformes, ens van fer totes les fotos i s'acabà.
Suposem que fou un oblit, però hi ha oblits que no es poden tindre, especialment el Secretari General del principal partit de l'oposició.
En eixir al carrer i respirar l'airet de la nit començàrem a comentar en veu alta allò que havíem estat pensant des del final del discurs.
Una llàstima i, la veritat, una veritable decepció. Perquè, a més, coneguem militants del PSPV-PSOE que estan lluitant dia a dia per les persones dependents i les seues famílies i, aleshores, el Sr. Rubalcava no les respresentà com cal.
